|
|
|
Quique
Cano (1962-2004)
Constructor de somnis
|
|
Quique
Cano (1962-2004)
Constructor de sueños
|
Quique Cano Navarro va nàixer l'1
de juny de 1962 a la ciutat de València
i va començar la seua militància
política i social als 17 anys, lluita
que no va deixar
mai. Va passar per organitzacions tan diverses
com ara PSAN, UCE, Esquerra Unida, Esquerra
Valenciana i ACSUD-Las Segovias, on va estar
treballant més de 8 anys en enfortir
les xarxes de solidaritat entre els moviments
socials llatinoamericans i els valencians.
Va ser una persona estimada per tots i respectada
per totes les organitzacions socials del
País Valencià.
Que
era un lluitador ho sabem tots aquells que
tinguerem la sort de coneixer-lo. Però
la seua lluita era una lluita per tots sense
importar-li sota quines sigles lluitava,
va defugir sempre del sectarisme tan arrelat
a la nostra esquerra social, també
fugia de personalismes, ja que allò
important era l'objecte de la lluita.
Constructor de somnis, mai s'enlluernà
per posessions materials. El seu despreniment
de les coses innecessàries el dugueren
a estimar les persones, els pensaments,
la poesia inherent a una lluita massa vegades
estigmatitzada pel pragmatisme.
Encisat pel zapatisme i per les organitzacions
indigenes d'Amèrica del Sud, compartí
amb ells lluites, preocupacions i amistats
que a hores d'ara ploren des de l'altra
banda de l'Atlàntic la seua pèrdua.
Dibuixà xarxes de solidaritat amb
tots aquells moviments que defensaven la
llibertat en majuscules. La seua capacitat
de diàleg i consens contrasten en
aquests temps on les "raons d'estat"
imposen el seu pensament d'aniquilació
de la disidència política
i físicament.
Defensor de la paraula i també de
l'alegria, el seu esperit juga entre "cronopios
y famas" en "las montañas
azules", on el mar es multiplica i
il·lumina els somnis de llibertat,
justícia i igualtat.
Els que compartirem amb tu lluites, ilusions,
alegries i malhauradament també decepcions,
mai t'oblidarem i et recordarem sempre com
l'exemple que ets per a tots nosaltres i
intentarem seguir el camí que encetares
com a lluitador de la poesia i poeta de
la lluita i amb les mans carregades d'aquest
futur, et donem l'últim adéu,
que no és més que un fins
aviat lluitador, poeta, polític,
poble i sobre tot i per damunt de tot AMIC. |
|
Quique Cano Navarro nació el 1 de
junio de 1962 en la ciudad de Valencia y
empezó su militancia política
y social a los 17 años, una lucha
que nunca dejará. Pasó por
organizaciones tan diversas como el PSAN,
UCE, Ezquerra Unida, Ezquerra Valenciana
y ACSUD-Las Segovias, en la que trabajó
durante más de ocho años fortaleciendo
las redes de solidaridad entre los movimientos
sociales latinoamericanos y valencianos.
Fue una persona querida por todas las personas
y respetada por todas las organizaciones
sociales del País Valencia.
Todas
y todos los que tuvimos la suerte de conocerlo
sabíamos que era un luchador. Pero
luchó por todos, sin importarle bajo
qué siglas luchaba. Quique huyó
siempre del sectarismo, tan arraigado en
nuestra izquierda social, y huía
también de los personalismos, ya
que lo importante era el objeto de la lucha.
Constructor
de sueños, nunca se preocupó
por las posesiones materiales. Su desprendimiento
de las cosas innecesarias le llevó
a querer a las personas, los pensamientos,
la poesía inherente a una lucha demasiadas
veces estigmatizada por el pragmatismo.
Apasionado
por el zapatismo y por las organizaciones
indígenas de América del Sur,
compartió con ellas luchas, preocupaciones
y amistades que hoy lloran su pérdida
al otro lado del Atlántico. Dibujó
redes de solidaridad con todos los movimientos
que defendían la libertad con mayúsculas.
Su capacidad de diálogo y consenso
contrastan en estos tiempos en los que las
"razones de Estado" imponen su
pensamiento de aniquilación de la
disidencia, política y físicamente.
Defensor
de la palabra y también de la alegría,
su espíritu jugó entre "cronopios
y famas", en "las montañas
azules", donde el mar se multiplica
e ilumina los sueños de libertad,
justicia e igualdad.
Los
que compartimos contigo luchas, ilusiones,
alegrías, y desgraciadamente también
decepciones, nunca te olvidaremos y te recordaremos
siempre como el ejemplo que has sido para
todos nosotros.
Intentaremos seguir el camino que has abierto
como luchador de la poesía y poeta
de la lucha.
Y con las manos cargadas de este futuro,
te damos el último adiós,
que no es más que un hasta pronto,
luchador, poeta, político, pueblo
y, sobre todo y por encima de todo, amigo. |
|
|
Despedimos
a Quique el miércoles 10 de marzo
en Valencia. Estuvimos allí gentes
de todas las organizaciones sociales y
políticas de la izquierda valenciana
y sus amigas y amigos de ACSUR.
En el acto, escuchamos una de las canciones
más queridas por Quique: "Que
tinguem sort" de Lluis Llach.
Se la dedicamos ahora a su padre, a su
hermano y a Ana.
|
|
QUE TINGUEM SORT
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que
tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més
llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et
pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius
per a demà.
Què demà mancarà
el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal
caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
|
QUE TENGAMOS SUERTE
Si
me dices adiós
quiero que el día sea limpio y
claro,
que ningún pájaro
rompa la armonía de su canto.
Que tengas suerte
y que encuentres
lo que te ha faltado en mí.
Si me dices te quiero
que el sol haga el día mucho más
largo,
y así robar
tiempo al tiempo de un reloj parado.
Que tengamos suerte,
que encontremos
todo lo que nos faltó ayer.
Que mañana faltará el fruto
de cada paso
para ganar lo que todos hemos
esperado estos años.
Cada paso nos acerca más al mañana
y por esto a pesar de la niebla, hay que
andar.
Si vienes conmigo
no pidas un camino llano
ni estrellas de plata
ni una mañana llena de promesas,
solamente
un poco de suerte
y que la vida nos dé un camino
bien largo.
|
|
|
|
|
| |
|
|