.
.
enlaces


    

Quique Cano (1962-2004)
Constructor de somnis

Quique Cano (1962-2004)
Constructor de sueños

Quique Cano Navarro va nàixer l'1 de juny de 1962 a la ciutat de València i va començar la seua militància política i social als 17 anys, lluita que no va deixar
mai. Va passar per organitzacions tan diverses com ara PSAN, UCE, Esquerra Unida, Esquerra Valenciana i ACSUD-Las Segovias, on va estar treballant més de 8 anys en enfortir les xarxes de solidaritat entre els moviments socials llatinoamericans i els valencians. Va ser una persona estimada per tots i respectada per totes les organitzacions socials del País Valencià.

Que era un lluitador ho sabem tots aquells que tinguerem la sort de coneixer-lo. Però la seua lluita era una lluita per tots sense importar-li sota quines sigles lluitava, va defugir sempre del sectarisme tan arrelat a la nostra esquerra social, també fugia de personalismes, ja que allò important era l'objecte de la lluita.
Constructor de somnis, mai s'enlluernà per posessions materials. El seu despreniment de les coses innecessàries el dugueren a estimar les persones, els pensaments, la poesia inherent a una lluita massa vegades estigmatitzada pel pragmatisme.

Encisat pel zapatisme i per les organitzacions indigenes d'Amèrica del Sud, compartí amb ells lluites, preocupacions i amistats que a hores d'ara ploren des de l'altra banda de l'Atlàntic la seua pèrdua. Dibuixà xarxes de solidaritat amb tots aquells moviments que defensaven la llibertat en majuscules. La seua capacitat de diàleg i consens contrasten en aquests temps on les "raons d'estat" imposen el seu pensament d'aniquilació de la disidència política i físicament.
Defensor de la paraula i també de l'alegria, el seu esperit juga entre "cronopios y famas" en "las montañas azules", on el mar es multiplica i il·lumina els somnis de llibertat, justícia i igualtat.

Els que compartirem amb tu lluites, ilusions, alegries i malhauradament també decepcions, mai t'oblidarem i et recordarem sempre com l'exemple que ets per a tots nosaltres i intentarem seguir el camí que encetares com a lluitador de la poesia i poeta de la lluita i amb les mans carregades d'aquest futur, et donem l'últim adéu, que no és més que un fins aviat lluitador, poeta, polític, poble i sobre tot i per damunt de tot AMIC.
 
Quique Cano Navarro nació el 1 de junio de 1962 en la ciudad de Valencia y empezó su militancia política y social a los 17 años, una lucha que nunca dejará. Pasó por organizaciones tan diversas como el PSAN, UCE, Ezquerra Unida, Ezquerra Valenciana y ACSUD-Las Segovias, en la que trabajó durante más de ocho años fortaleciendo las redes de solidaridad entre los movimientos sociales latinoamericanos y valencianos. Fue una persona querida por todas las personas y respetada por todas las organizaciones sociales del País Valencia.
Todas y todos los que tuvimos la suerte de conocerlo sabíamos que era un luchador. Pero luchó por todos, sin importarle bajo qué siglas luchaba. Quique huyó siempre del sectarismo, tan arraigado en nuestra izquierda social, y huía también de los personalismos, ya que lo importante era el objeto de la lucha.

Constructor de sueños, nunca se preocupó por las posesiones materiales. Su desprendimiento de las cosas innecesarias le llevó a querer a las personas, los pensamientos, la poesía inherente a una lucha demasiadas veces estigmatizada por el pragmatismo.

Apasionado por el zapatismo y por las organizaciones indígenas de América del Sur, compartió con ellas luchas, preocupaciones y amistades que hoy lloran su pérdida al otro lado del Atlántico. Dibujó redes de solidaridad con todos los movimientos que defendían la libertad con mayúsculas. Su capacidad de diálogo y consenso contrastan en estos tiempos en los que las "razones de Estado" imponen su pensamiento de aniquilación de la disidencia, política y físicamente.

Defensor de la palabra y también de la alegría, su espíritu jugó entre "cronopios y famas", en "las montañas azules", donde el mar se multiplica e ilumina los sueños de libertad, justicia e igualdad.

Los que compartimos contigo luchas, ilusiones, alegrías, y desgraciadamente también decepciones, nunca te olvidaremos y te recordaremos siempre como el ejemplo que has sido para todos nosotros.
Intentaremos seguir el camino que has abierto como luchador de la poesía y poeta de la lucha.
Y con las manos cargadas de este futuro, te damos el último adiós, que no es más que un hasta pronto, luchador, poeta, político, pueblo y, sobre todo y por encima de todo, amigo.

Despedimos a Quique el miércoles 10 de marzo en Valencia. Estuvimos allí gentes de todas las organizaciones sociales y políticas de la izquierda valenciana y sus amigas y amigos de ACSUR.
En el acto, escuchamos una de las canciones más queridas por Quique: "Que tinguem sort" de Lluis Llach.
Se la dedicamos ahora a su padre, a su hermano y a Ana.


QUE TINGUEM SORT


Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.


QUE TENGAMOS SUERTE

Si me dices adiós
quiero que el día sea limpio y claro,
que ningún pájaro
rompa la armonía de su canto.

Que tengas suerte
y que encuentres
lo que te ha faltado en mí.

Si me dices te quiero
que el sol haga el día mucho más largo,
y así robar
tiempo al tiempo de un reloj parado.

Que tengamos suerte,
que encontremos
todo lo que nos faltó ayer.

Que mañana faltará el fruto de cada paso
para ganar lo que todos hemos
esperado estos años.
Cada paso nos acerca más al mañana
y por esto a pesar de la niebla, hay que andar.

Si vienes conmigo
no pidas un camino llano
ni estrellas de plata
ni una mañana llena de promesas,
solamente
un poco de suerte
y que la vida nos dé un camino
bien largo.